La història dels mesuradors de cabal es pot remuntar a una etapa inicial caracteritzada per mètodes de mesura simples i empírics. En aquell moment, la gent es basava principalment en estructures com ara presades i plaques d'orifici per estimar aproximadament els cabals observant com canviava el flux de líquid dins d'aquestes estructures fixes. Tot i que estructuralment senzills, aquests mètodes oferien una precisió limitada i es van utilitzar principalment en camps fonamentals de l'enginyeria com el reg i la conservació de l'aigua.
Amb l'arribada de la industrialització, els mesuradors de cabal mecànic van anar guanyant una adopció generalitzada; es van començar a desplegar dispositius com ara mesuradors de cabal de turbina, mesuradors de cabal d'engranatge oval i rotàmetres als sectors del petroli, la química i el subministrament d'aigua. Els mesuradors de cabal d'aquesta època van demostrar una precisió i estabilitat de mesura significativament superiors, complint eficaçment els requisits fonamentals de mesura i control de processos en la producció industrial, impulsant així l'avenç de les indústries de processos.
Impulsats pels avenços en l'electrònica i la tecnologia informàtica, els mesuradors de cabal han entrat ara en una era moderna i intel·ligent. Ha sorgit un flux continu de productes innovadors-com ara mesuradors de cabal massiu electromagnètics, ultrasònics i Coriolis-, que permeten capacitats com ara el mesurament sense-contacte, lectures d'alta-precisió i sortida de dades digitals. A més, en integrar-se amb sistemes d'automatització i plataformes d'Internet de les coses (IoT), els mesuradors de cabal han evolucionat més enllà de les simples eines de mesura per facilitar el control remot, l'anàlisi de dades i el control intel·ligent, convertint-se així en un component indispensable de l'automatització industrial moderna.